Proposta completa de la Xarxa Ecològica de Ponent - XEP
Xarxa Ecològica de Ponent
XEP
(Central d'abastiment i punts de recollida "nuclis ecomunals")
v.29/03/2020
Què és la xep – xarxa ecològica de ponent
Objectius de la xep
Objectius que es desprenen dels Objectius principals
Què volem evitar, què defugim
Compromís amb la xarxa
Per començar un nou nucli ecomunal calen
Perquè funcioni un nucli ecomunal cal
Tasques
Persones i espais: Nuclis ecomunals
Pagesia de ponent
Transport local
Gestió/coordinació de la xarxa
Espai físic – Rebost de Ponent
4.1. Organització de la xep
a. Corresponsabilitat entre pagesia i ciutadania.
b. Transport coordinat
c. Tasques de coordinació/gestió
d. Principi de subsidiarietat
e. Revisió de la feina feta i plans de millora (tekmil)
f. Redacció del butlletí setmanal
4.2. Forma jurídica
4.3. Full de ruta
1. PRESENTACIÓ DE LA XEP
QUÈ ÉS LA XEP - Xarxa Ecològica de Ponent
Proposta per organitzar-nos establint acords de compromís i col·laboració ferma (implicació i continuïtat) entre la pagesia local i la ciutadania per assegurar l’abastiment alimentari directe de la pagesia als pobles de Ponent.
No és només una proposta adreçada a canviar la producció-consum i les relacions econòmiques, sinó una proposta social i política (no partidària), que pretén connectar i enfortir una xarxa de persones que volem generar accions de canvi a Ponent, en comptes de seguir esperant i veient com se’ns imposen altres canvis menys desitjats.
A nivell pràctic, aquesta proposta comença per la creació de diferents Nuclis Ecomunals (a cada poble o als barris de ciutat).
Són:
- eco –> perquè els productes seran ecològics, directe de productors i productores locals
- comunals –> perquè busquem recuperar la connexió comunitària i la gestió col·lectiva dels assumptes públics (gestió col·lectiva que en comptes de privada o estatal, sigui comunal).
Cada nucli es responsabilitza com a mínim, i per començar, de mantenir l’espai i les relacions entre les persones que hi formen part a través de les assemblees mensuals (més informació a sota).
També a nivell pràctic, comença per la creació del Rebost de Ponent, una central d’abastiment on s’emmagatzemarà el producte no perible i setmanalment, se centralitzarà la rebuda dels productes frescos que no es puguin abastir localment (que hagin encomanat totes les persones de la xarxa a través del seu usuari individual), es reorganitzaran les comandes segons el Nucli ecomunal de destí i s’entregaran segons les rutes coordinades de transport.
OBJECTIUS DE LA XEP
- Crear i enfortir lligams efectius i operatius entre les persones i pobles de Ponent.
- Adreçar-nos col·lectivament cap a una societat més lliure i sobirana, a través de l’enxarxament dels nuclis ecomunals que juntament amb la pagesia vetllen per les persones, el territori i els recursos naturals.
OBJECTIUS QUE ES DESPRENEN DELS OBJECTIUS PRINCIPALS
- Cobrir una necessitat bàsica deixant d’alimentar les empreses (agroindústries locals i multinacionals, grans cadenes de distribució) que augmenten el domini de grans propietaris de terres, de banquers, de polítics… que alhora que esporguen la llibertat de la pagesia, oprimeixen les persones migrades, escanyen les consumidores, acaparen terres i expolien els recursos, depreden el territori.
- Augmentar la sobirania alimentària local i treballar per evitar el despoblament a través d’enfortir l’economia local i solidària, amb les accions que emprenen i els compromisos que assumeixen les persones que habiten cada municipi: augmentar significativament el nombre de pagesos/es que conreen verdures ecològiques per abastir els pobles des dels pobles, a través dels acords i compromisos establerts entre els nuclis ecomunals i la pagesia de cada poble (pagesia que alhora aporta excedents al Rebost de Ponent per abastir les mancances que puguin haver a d’altres municipis/barris de ciutats de la XEP primerament, i que en segon terme, aporta excedents per abastir altres xarxes i centrals de compres); generar feina a través d’altres projectes productius que se’n derivin. Treballar per una autonomia integral de les comunitats productores.
- La relació continuada a través d’un projecte concret comú (necessitat d’organització, asumir i compartir responsabilitats, generar relacions de confiança, trobades regulars, etc.) pot comportar canvis en les relacions entre les persones, cosa que pot dur a generar xarxes de suport mutu als pobles i barris perquè puguin fer front a les opressions actuals i a les que sorgeixin (objectiu que es fa encara més urgent per donar resposta a la situació de crisi imminent a què ens aboquem: urgeix preveure i posar en marxa una xarxa de coordinació).
- Incrementar la capacitat de reacció coordinada davant les restriccions que considerem injustes, com per exemple presionar col·lectivament davant la prohibició de fer horts o de fer mercats pagesos o d’anar a recollir les comandes als espais dels nuclis ecomunals.
- Autonomia, insubmissió: basades en les xarxes de suport mutu i recolzades per la caixa de resistència (a través d’una part del preu de compra de cada producte, els excedents que generin altres projectes que sorgeixin a partir de la proposta o les aportacions extraordinàries), preveure com viabilitzar l’abastiment de menjar durant una vaga; preveure com donar suport a les persones que s’hagin quedat sense feina/ingressos, per exemple oferint cistelles setmanals a canvi de cobrir tasques de coordinació de la XEP o al seu nucli ecomunal/punt de recollida local…)
QUÈ VOLEM EVITAR, QUÈ DEFUGIM
- falta de compromís o d’implicació en els objectius finals de crear lligams entre les persones: evitar dur porta a porta cada cistella, en la mesura dels possibles. Encara que sigui mínima, cadascú assumeix una petita tasca/responsabilitat dins el projecte.
- opacitat/centralització d’informació i coneixement: la gent que treballi en la coordinació no ha d’aglutinar i apropiar-se de la informació, sinó que la seva tasca és disponibilitzar-la a la xarxa de nuclis ecomunals.
- individualisme: volem evitar que la gent s’acostumi a comprar per internet en comptes d’anar al mercat de proximitat.
- no volem afectar negativament el petit comerç ja existent, lligat al territori i que a més d’econòmica té també una tasca cultural / social (buscar formes de retroalimentació: potser podrien funcionar com a punt de recollida de productes al detall, allà on no es doni la possibilitat de crear un nucli ecomunal; o poden assumir altres tasques de coordinació o de recepció/preparació de les comandes allà on hi hagi nuclis ecomunals).
- evitar incloure productes fraudulents: no és ecològic si ve d’Alemanya.
- dinamitzadors i tècnics: tendim cap a autodinamitzar-nos; defugim alimentar la idea d’una necessitat de tècnics i especialistes per funcionar. Si l’autogestió no funciona, ens comprometem a treballar per fer els canvis que calgui perquè funcioni (cosa que no exclou buscar i donar suport, compartir informació amb persones i projectes que ens puguin aportar i a qui puguem aportar coneixements i experiència).
2. QUÈ SÓN ELS NUCLIS ECOMUNALS DINS LA XARXA
Compromís amb la xarxa:
Cada nucli ecomunal té autonomia per decidir com s’organitza, però tots estan connectats i tenen uns mínims compromisos amb la xarxa:
- col·laborar amb els altres nuclis per assolir els objectius generals de la proposta;
- vetllar pel bon funcionament del nucli ecomunal i de la cooperativa (això implica demanar i oferir ajuda sempre que sigui necessari i possible).
Proposem fer una assemblea mensual (o amb la regularitat que s’esculli) per revisar el funcionament (operatiu) del nucli ecomunal, la satisfacció dels seus membres i la feina feta, proposar millores, etc. i comunicar a l’equip de coordinació de la cooperativa els temes que es vulguin compartir amb la resta de nuclis (si hi ha nous projectes locals, si es necessita ajuda, si hi ha propostes de canvis cap al funcionament de la XEP, etc.). La informació que vingui de cada nucli ecomunal, que pugui ser útil per a la resta de la xarxa, es compartirà a través del butlletí informatiu de la XEP.
Per començar un nou nucli ecomunal calen:
- 2 persones que es responsabilitzin de ser persones de referència del seu nucli. No vol dir que aquestes 2 persones hagin d’assumir totes les tasques, ni que prenguin elles totes les decisions del seu nucli ecomunal. A nivell organitzatiu, es tractaria de tenir com a mínim 2 persones de contacte i que assumeixin el compromís d’evitar que les responsabilitats quedin diluïdes en un “poble” sense que hi hagi persones que les assumeixin. Aquesta proposta només té sentit si la gent s’hi implica a nivell local.
- 1 espai fixe (local d’un col·lectiu, garatge d’un habitatge, etc.) que es pugui utilitzar setmanalment, en el dia i horari escollits, per rebre les comandes des del Rebost de Ponent i perquè les unitats familiars que formin part del seu nucli ecomunal passin a recollir-les.
Perquè funcioni un nucli ecomunal cal:
- decidir el dia/hora d’entrega (horari en què les unitats familiars poden passar a recollir les seves comandes pel local), tenint en compte les rutes disponibles (coordinació);
- introduir aquestes decisions al software de gestió de comandes i fer una petita formació (1h) amb coordinació, per així poder resoldre els dubtes que us puguin sorgir a vosaltres i a les unitats familiars quan l’hagin de fer servir (les comandes i el pagament els fa directament amb el seu usuari cada unitat familiar a través del software de comandes: no heu de dedicar hores a aquestes tasques de gestió des dels nuclis ecomunals; tot i que si algun nucli prefereix fer el pagament en metàl·lic i podeu coordinar aquesta tasca de fer caixa, us recolzem per fer-ho així);
- escollir la manera i regularitat per reunir-se com a nucli ecomunal, per prendre les decisions que afectin el funcionament del nucli (si cal, posar una data concreta i fixa al mes per realitzar les assemblees. Ex: últim dijous de cada mes) i establir els compromisos mínims que hagi d’assumir cada membre del nucli i les mesures que es prendran en cas que aquests compromisos es trenquin (Ex: buscar la manera de compensar la falta d’implicació per part de les persones que no volen participar de les assemblees del nucli);
- fer-se sòcies de la cooperativa (de la XEP), aportant una única quota de 10€ al capital social, que us serà retornada en cas que vulgueu deixar la cooperativa;
- estar disposats/des a sumar-hi gent de la zona (un cop tinguem la web muntada, la gent podrà entrar en contacte amb nosaltres a través dels formularis d’inscripció que es gestionaran des de coordinació) i facilitar-los el procés (explicar el funcionament, proposar responsabilitats a assumir i assignar un/a “tutor/a”: una persona que sigui sòcia des de més antic que els faci una tasca d’acompanyament durant un temps).
Tasques:
Quan el nucli ecomunal compti amb un grup de gent, caldrà revisar les tasques que cal cobrir, fer propostes de millora i decidir qui assumeix cada tasca (en cas de ser quelcom fixe) o si s’assumeixen en torns rotatius, caldrà definir de quina manera es fa la rotació. Algunes propostes de tasques:
-
- acollida de noves unitats familiars (informar breument del funcionament: horaris, reunions, persones de contacte, software de comandes; donar-los el certificat que us farem des de coordinació perquè no els posin problemes en anar a buscar les comandes; adaptar el document de criteris de funcionament general al vostre nucli, que permetrà a tothom tenir clar els seus drets i també els seus deures);
- neteja del local d’entrega/recollida de comandes;
- recepció, redistribució i entrega de les comandes setmanals (qui i com es fa: torns rotatius? potser heu començat rebent la comanda ja separada en 10 cistelles cadascuna amb 1 enciam i 1 bossa d’1kg de llentia, per facilitar-ho, perquè al principi no hi havia prou gent ni teníeu balança, etc. però passat un temps, algú es pot i vol encarregar de fer la tasca de redistribuir les comandes i preferiu rebre la comanda unificada: 1 sac de 10kgs de llentia i 1 caixa de 10 enciams perquè algú del nucli ecomunal redistribuirà la comanda);
- proposta de data i redacció de l’ordre del dia i acta de les assemblees mensuals; redacció de temes a compartir amb coordinació perquè s’incloguin al butlletí mensual i es comparteixin amb la resta de nuclis ecomunals;
- 2 persones de contacte amb coordinació (tasca rotativa);
- nombre màxim d’unitats familiars que aquest nucli pot acollir (quan se superi aquest nombre, s’intentarà ajudar a formar un nou nucli ecomunal a prop)
- projectes (ex: establir acords i compromís amb una pagesa local que abasteixi el nucli durant un any a una quota fixa – AMAPs; entrega de cistelles a domicili per a les persones amb mobilitat reduïda del nucli; fer conserves amb els excedents de l’estiu; menjador social; etc.).
3. PRIMERS PASSOS: COM PARTICIPAR A LA XEP
PERSONES I ESPAIS: NUCLIS ECOMUNALS DINS LA XARXA
Busquem persones i espais on començar a construir la xarxa de nuclis ecomunals, que poden ser o bé
- Persones o unitats familiars que encara no pertanyen a un nucli ecomunal o altra col·lectivitat i que se volen sumar a la proposta participant com a consumidores als nuclis ecomunals més propers (omplir formulari a sota).
- Grups de consum o altres col·lectius que ja funcionen: que puguin servir com a punt de recollida per a més gent, en els horaris que ens indiquin. Que puguin donar suport, aportant-hi la seva experiència. Que participin del Rebost de Ponent, per abastir-se d’aquells productes als que actualment no hi tenen accés.
- Associacions/comerços/espais disposats a funcionar com a nucli ecomunal (sigui a un poble/barri), que implicaria: disposar l’espai per rebre les comandes totals de cada setmana i que permeti que, un cop reorganitzada la comanda general en cistelles, les unitats familiars que facin comanda puguin venir setmanalment a recollir la seva comanda en un horari preestablert. Horari i forma de gestió (voluntària-rotativa, o sempre la mateixa persona, remunerada) a decidir per part de cada nucli ecomunal.
- Espais públics/escoles/ajuntaments que vulguin cedir l’ús dels equipaments 1 dia/setmana per fer la recepció/entrega de les comandes. Que vulguin posar terres de regadiu a disposició de la Xarxa ecològica de Ponent (XEP) per a la producció ecològica de verdures, hortalisses i fruites (mitjançant contractes de cessió d’ús amb la cooperativa de la XEP, on s’hi estableixin els compromisos de producció i d’entrega als habitants dels pobles, entre d’altres acords explícits).
- Espais privats (com obradors d’empreses que abasteixen menjadors escolars i han hagut d’aturar la seva activitat), que vulguin cedir l’ús 1 dia/setmana per funcionar com a nucli ecomunal o espais que puguin servir com a base per a la central d’abastiment (Rebost de Ponent) des d’on centralitzar la rebuda de producte i preparar les diverses comandes o per generar noves possibilitats de treball, a través de la transformació d’excedents dels horts.
PAGESIA DE PONENT
Busquem pageses/os que entenguin la proposta no només com a un suport/substitut de la seva activitat comercial, sinó que vulguin caminar plegats/es cap a l’objectiu de fer una xarxa que trenqui amb l’individualisme actual.
També busquem persones que vulguin ser pageses (que vulguin assumir la responsabilitat d’abastir setmanalment el nucli ecomunal local, de mínim 20 unitats familiars). Compromís mínim de 2 anys. Escriure un correu indicant experiència (tot allò que penses que pots aportar), motivacions (per què t’agradaria comprometre’t d’aquesta manera amb el projecte) i necessitats a cobrir (tot allò que t’hauria d’aportar), ens posarem en contacte amb tu.
TRANSPORT LOCAL
Transport. Ruta de recollida dels productes a la pagesia per dur-los a la Central d’abastiment (Rebost de Ponent); ruta d’entrega des del Rebost de Ponent a cada nucli ecomunal.
Si ets TRANSPORTISTA o fas rutes regulars o hi estàs interessat/da, omple aquest formulari:
GESTIÓ/COORDINACIÓ DE LA XARXA
Gestió/coordinació: per posar la proposta en marxa, assumim la responsabilitat d’aquestes tasques de gestió i coordinació des d’una cooperativa de treball ja existent i des d’un grup de persones voluntàries. Aquesta cooperativa ja compta amb una estructura i sistema de gestió i ja té la seva activitat econòmica, per tant, no depèn econòmicament de la viabilitat d’aquesta proposta, cosa que facilita que el ritme de tirar la proposta endavant pugui ser més natural (entenem que aquesta proposta s’ha de tirar endavant sense pressa però amb fermesa; no podria funcionar si es fes amb presses perquè el salari d’algú depèn d’això des d’un inici…).
Aquesta responsabilitat d’assumir la coordinació no implica assumir la presa de decisions, ja que aquest poder de decisió vindrà sempre de baix (nuclis ecomunals) cap a dalt (on la responsabilitat de la coordinadora és vetllar pel bon funcionament segons els criteris i acords decidits per l’assemblea).
Si tens temps i vols participar en tasques de coordinació, si us plau, indica’ns-ho als formularis (nuclis ecomunals, pagesia, transport).
ESPAI FÍSIC - REBOST DE PONENT
Espai físic per a la Central d’abastiment (Rebost de Ponent): cal un magatzem amb càmera frigorífica.
Si en coneixeu un, si us plau entreu en contacte amb nosaltres.
4. COM FUNCIONA LA XARXA ECOLOGICA DE PONENT
4.1. ORGANITZACIÓ DE LA XEP
a. Corresponsabilitat ente pagesia i ciutadania.
Aquesta és una proposta on la responsabilitat es reparteix a parts iguals entre persones productores i consumidores (categoritzacions que es donen en la realitat actual de la que partim, tot i que amb aquesta proposta tendim a trencar aquesta dicotomia i la concepció de l’aliment com a mercaderia), les quals, per posar en marxa la proposta, es comprometen a viabilitzar que hi participin els altres dos pilars imprescindibles perquè aquesta pugui dur-se a la pràctica:
- transport (de recollida fins al Rebost central i d’entrega als diferents nuclis ecomunals)
- i gestió (tasques de coordinació i de gestió de la central d’abastiment).
S’inicia el projecte pagant una quota dels socis de consum mensual de 10€ (pendent de confirmar) per sostenir els costos del transport de recollida i de gestió, però pot ser que en alguns casos es modifiquin les quotes (per exemple: si els nuclis locals assumeixin una part d’aquestes tasques de gestió, com fer-se ells mateixos les cistelles, encarregar-se de part del transport de recollida, etc.).*
*Alhora, també remarquem que dur a terme aquesta coordinació per a l’abastiment de productes ecològics, no és el més important, sinó que on rau la importància de la proposta és en el contingut de fons, en el canvi social (que no es donarà d’un dia per l’altre). Comencem a caminar cap a aquest, fent que funcioni bé l’auto-abastiment coordinat i per a això cal començar per buscar que hi participin els pilars bàsics: productors + consumidors (que possibiliten els altres 2 pilars bàsics: transport i gestió).
b. Transport local coordinat
Minimitzar el transport el màxim possible, en tendir a organitzar la recollida de productes des dels diferents llocs de producció cap a una central d’abastiment des d’on es redistribuiran els productes cap als diversos nuclis ecomunals (als diferents pobles de Ponent i barris de la ciutat de Lleida).
c. Tasques de coordinació/gestió
Des de la cooperativa:
- trucades setmanals als productors, suport a l’actualització setmanal de productes (evitar tasques de gestió/ordinadors a la pagesia que prefereixi no dedicar temps a aquesta tasca) per actualitzar i obrir el cicle de comandes setmanal (es pot començar setmanalment i anar adequant la regularitat) i enviar a tots els contactes dels diversos pobles.
- Revisar i gestionar les comandes per preveure les necessitats de producte sec (si encara hi ha 500kg de llentia a la central d’abastiment i aquesta setmana en demanen 50kg, no cal demanar-ne més encara; si demanen 10 caixes de llet d’arròs i en tenim 5, cal demanar-ne més; etc.).
- Assegurar que cada productor/a rep les comandes de producte fresc/sec i les pot oferir a temps.
- Programar rutes de transport de recollida dels productes fins al Rebost de Ponent (contacte amb pagesia, transportistes, Rebost de Ponent).
- Rebre i organitzar els productes a central d’abastiment (Rebost de Ponent).
- Preparar les diverses comandes (segons destinació a diversos nuclis ecomunals) que sortiran de la central d’abastiment cap als diversos pobles.
- Coordinar l’entrega de les comandes des del Rebost de Ponent cap als diversos nuclis ecomunals (rutes coordinades d’entrega).
- Suport a la dinamització d’assemblees (espais de presa de decisions) dels nuclis ecomunals (facilitació d’eines i metodologies concretes per no allargar processos: eficiència de temps, presa de decisions per consens, sociocràcia, tekmil)**.
- Oferir eines i recursos als Nuclis Ecomunals que facilitin la seva creació i funcionament, respectant la realitat de cada grup (no hi ha un model millor que l’altre; potenciar la diversitat sota uns principis compartits al reglament de règim intern de la cooperativa).
- Organitzar i disponibilitzar la informació perquè arribi tant a productores com a consumidors de manera transparent perquè siguin capaços d’avançar plegats i prendre decisions conscients (butlletí setmanal***).
- Vetllar perquè es mantingui actualitzat el calendari de sortides / visites als productors per reforçar els vincles i impulsar que des dels diversos nuclis ecomunals organitzin activitats com fires del tast, d’intercanvi, cine fòrums, jornades de debat, etc.
- Recerca de productors/es locals disposades a tenir productes ecològics i integrar-les a la cooperativa com a sòcies.
- Gestió comptable coordinada (factures, pagaments, etc.).
d. Principi de subsidiarietat
Decisions sota consens amb autonomia de cada nucli ecomunal, respectant principis dels estatuts generals acceptats en el moment d’entrada, amb possibilitat de revisió a l’Assemblea general.
Equilibri entre llibertat individual i respecte cap als altres: cada nucli ecomunal decideix sobre temes que afecten exclusivament la seva gent; en cas que el tema en qüestió no afecti només la seva gent, el tema es resol en el nivell d’agrupació superior que contempli tot el territori afectat pel tema en qüestió.
e. Revisió de la feina feta i plans de millora (tekmil)
“Els comuns són institucions, són sistemes de normes que ens lliguen a alguns compromisos col·lectius i a formes concretes d’abordar-los. Aquests sistemes de normes no són completament rígids, però tampoc infinitament maleables, no poden ser pensats com un procés constituent indefinit. No podem estar permanentment reformulant les regles dels comuns, perquè això dinamita el compromís que t’uneix a aquesta col·lectivitat, el ciment de la qual, són les normes compartides” (Subirats, J; Rendueles, C. Los (bienes) comunes. Icaria: 2016). No els reformularem permanentment, però sí que els revisarem i els modificarem quan calgui:
- Regularment (proposem cada mes), cada nucli ecomunal es compromet a fer una assemblea (reunió curta i operativa) per avaluar la feina feta i comunicar-la a la coordinació de la cooperativa, per tal que aquesta inclogui els punts destacats que es vulguin compartir amb la resta de nuclis, a través del butlletí.
- Cada mes, assemblea general on cal que hi participin les persones que es responsabilitzen de tasques de coordinació (de cadascun dels 4 pilars: producció, consum, gestió i transport) i on hi pot participar tothom qui vulgui de la xarxa: s’escriu un informe que s’envia a la coordinació perquè també es difonguin els punts destacables a través del butlletí a la totalitat de persones que participen de la xarxa.
- A cada dos mesos, al tros d’algun/a de les productores, s’organitza una visita i una assemblea general oberta amb tothom que hi vulgui participar on es recullen opinions, es busquen solucions comuns, es fa un informe i s’envia a la coordinació. Tota la informació (resum de punts) es comparteix a través del butlletí perquè tothom hi pugui aportar crítiques i perquè es puguin fer plans de millora.
f. Redacció del butlletí setmanal
Destinat a recollir la informació que ens apropi als objectius descrits més amunt: donar veu a les iniciatives que sorgeixin a cada nucli ecomunal, a cada poble, necessitats i ofertes (de suport, bens i serveis), calendari d’activitats, etc. (estructura del butlletí per acabar de definir entre els diversos nuclis ecomunals) i els acords i punts destacables sorgits a cada assemblea (de nuclis locals, de coordinació, general).
4.2. FORMA JURÍDICA DE LA XARXA ECOLOGICA DE PONENT
- Començar per cooperativa de treball (ja constituïda) però tendir cap a l’opció de cooperativa integral: sota aquesta forma tendim a evitar al màxim la burocratització, evitar al màxim els tràmits i facturs i blindar-nos legalment. Part d’aquest estalvi en el preu, sumat a les quotes de socis si creix l’escala pot servir per millorar el funcionament de la cooperativa, per generar caixa de resistència per possibilitar que sorgeixin nous projectes (obradors col·lectius, menjadors socials…) que cada vegada seran més necessaris en el context de crisi.
- Tendir cap a les opcions bancàries que ens permetin destinar al bé comú el màxim possible dels fons econòmics que la nostra activitat pugui generar.
4.3. FULL DE RUTA
Definir les persones implicades (pagesos/es, gent als pobles); a través de l’email que hagueu inclòs al formulari es convocarà reunió (videoconferència).
Des de coordinació: es crea botiga online al software de gestió (Katuma) per facilitar les comandes. Buidatge d’informació dels formularis per compartir-la en la primera assemblea i poder definir proposta de productes pels que començar, nuclis ecomunals i possibilitats d’espais físics. Consensuar i establir uns criteris mínims per acceptar entrada de productes.
Generar altres projectes en base a les necessitats reals del territori i oferir possibilitats d’ocupar persones que hagin perdut la feina: entrega de cistelles a domicili per a les persones amb mobilitat reduïda, producció de fruites i verdures ecològiques, producció de planter de llavors tradicionals locals i producció d’altres insums per a la pagesia (biofertilitzants) sota demanda, reaprofitament d’excedents, pa, etc.
5. SEGONA FASE DEL DESENVOLUPAMENT DE LA XEP
ACCÉS A LA TERRA
En créixer el consum local i tenir assegurada una via de sortida dels productes, facilitar que més persones s’incorporin a fer de pagès/a per a l’abastiment local i ecològic. Possibles vies d’accés a la terra:
- recuperar terres en desús
- cessió de terreny públic (recuperació de bens comunals) per fer-hi horts
GRUPS DE TREBALL
Formats per persones de nuclis ecomunals diferents que es responsabilitzen de tasques que inicialment es feien des de Coordinació/Gestió:
- comissió de dinamització de la participació (que cerqui mecanismes per incentivar la participació de les persones dels nuclis ecomunals: organització de concursos, festes populars, etc.);
- redacció del butlletí setmanal;
- comissió de formació que detecti la formació necessària (entre les persones de cada nucli ecomunal i la pagesia) i gestioni la formació a oferir (organització de fires d’intercanvi de coneixements entre productors, nuclis ecomunals; organització de tallers i jornades de formació, etc.);
- comissió de projectes (conserves amb excedents horts, pa i rebosteria, etc.);
COORDINACIÓ AMB ALTRES XARXES
Coordinació amb xarxes (centrals d’abastiment, etc.) d’altres territoris (compartir recursos i coneixements; accés a productes no locals).
Planificar la producció–> en base a les comandes passades (dades que haurem recollit sobre el consum que s’ha fet) i als compromisos futurs, planificar conjuntament (entre pagesia i consumidors) i arribar a acords i compromisos de producció, amb la responsabilitat compartida (estil AMAPs). Prenent com a referència el treball del Pep Tuson, podem establir quines són les necessitats alimentàries teòriques de Catalunya. Sembla que seguint una dieta sana hi ha terra suficient per cultivar en ecològic tot el que necessitem.
SEGELL PARTICIPATIU
No més paperassa ni pagaments innecessaris a segells i tràmits de l’administració. Crear un sistema participatiu de garantia (molt més fiable que un segell extern, com el de la CCPAE). +info:
ABASTIR COL·LECTIVITATS
En especial: escoles, però també altres col·lectivitats com hospitals, casals de gent gran, centres de dia, casals/bars/restaurants, grups/cooperatives de consum, menjadors col·lectius, obradors col·laboratius, amb els productes ecològics i locals. Això possibilitarà tenir un volum mínim regular que facilitarà que més gent es dediqui a la producció, que la resta de comandes i rutes de transport siguin més eficients, tinguin més sentit i que es pugui facilitar la planificació de conreus.
MENJADORS SOCIALS A CADA POBLE
L’alimentació ecològica com a un servei públic per a qui ho vulgui.
ALTRES PROJECTES ORIENTATS ALS OBJECTIUS DE LA PROPOSTA
Accions encaminades a enfortir les pràctiques auto organitzades i a instal·lar una desconnexió progressiva de les pràctiques heterònomes, de les estructures estatals i del capital, que representin una alternativa al sistema capitalista: creació de xarxes de recursos compartits (glocalshare), monedes socials i altres projectes com els que es proposen al document de la Proposta per una Catalunya lliure: comunalista, democràtica i confederal.
Reforestació de ribes, marges i camps que actualment es consideren d’ús agrícola i necessaris per a la subsistència de la pagesia (però que en realitat són territoris degradats, explotats per empresaris i propietaris sovint per a l’exportació, allunyats del concepte d’autonomia integral de les comunitats productores).
6. ENLLAÇOS ARTICLES
“Seguir con vida, mantenernos vivo como planeta, frente al virus, pero también frente a lo que pueda suceder, significa poner en marcha formas estructurales de cooperación” https://elpais.com/elpais/2020/03/27/opinion/1585316952_026489.html
“El “distanciamiento social” no debe significar un aislamiento total. No estaremos más seguros si nuestra sociedad se reduce a un grupo de individuos atomizados.” https://es.crimethinc.com/2020/03/18/sobreviviendo-al-virus-una-guia-anarquista-capitalismo-en-crisis-totalitarismo-en-ascenso-estrategias-para-la-resistencia
“A la nostra terra, en temps molt llunyà, els pobles rurals posseïen una gran quantitat de terres, o bé servituds de llenya, o bé servituds de pasturatges, que eren l’element de la seva vida. Aquests pobles necessiten aquests elements per tal d’arribar que la seva vida sigui una vida normal. Sense això, aquests pobles estan a la suma misèria. (…) es dóna la paradoxa que els béns comunals, senzillament i netament –la paraula és dura, però s’ha de dir–, s’han robat en gran part.” https://reconstruirelcomunal.suportmutu.org/comunals-parlament-1936/
“el incremento de los incidentes víricos en nuestro siglo, así como el aumento de su peligrosidad, se ligan directamente con las estrategias de negocio de las corporaciones agropecuarias, responsables de la producción industrial intensiva de proteína animal. Estas corporaciones están tan preocupadas por el beneficio económico que asumen como un riesgo rentable la generación y propagación de nuevos virus, externalizando los costes epidemiológicos de sus operaciones a los animales, las personas, los ecosistemas locales, los gobiernos (…) No hay normalidad a la que regresar cuando aquello que habíamos normalizado ayer nos ha llevado a esto que hoy tenemos (…) No permitamos que, amparados una vez más en el lenguaje de la crisis, nos impongan la restauración intacta de la estructura de la propia catástrofe” https://www.eldiario.es/interferencias/Causalidad-pandemia-cualidad-catastrofe_6_1010758925.html
“Un individuo y una sociedad asustados son mucho más fáciles de controlar que una sociedad de personas libres, responsables de sí mismas y, en consecuencia, valientes (…)si no hay una masa crítica que calculo del 3% de la población occidental que renuncie realmente al consumo compulsivo, a almacenar más fortunas explotando a los demás y a la Naturaleza, más dinero del que podrían gastar en cinco generaciones, el camino actual nos conducirá hacia el boquete por el que nos hundiremos hacia una nueva forma de esclavitud post-industrial (…) Los Estados y las corporaciones multinacionales nos acabarán de robar el alma.” https://josepmfericgla.org/blog/2020/03/30/articulo/
“la mercantilización de la vida misma, que no es otra cosa que la cosificación de la vida misma, acabó imponiéndose. Ahora, personas, vecinos en los que uno podría no haber reparado nunca, se hacen presentes y se destacan por la forma en que nos ayudan. (…)el mundo cambia en la transformación de las tramas, del tejido, como si fuéramos babosas o arañitas que vamos tejiendo la red de relaciones a nuestro alrededor. Y esta pandemia está transformando las maneras en que tejemos nuestro alrededor inmediato. La clave de la transformación posible, aunque todavía no probable, a partir de la pandemia y su cuarentena es que se asomen en el horizonte otros deseos, que anhelemos otras cosas. Si cambia lo que deseamos, cambia el mundo.” https://www.lanacion.com.ar/opinion/biografiarita-segato-es-un-equivoco-pensar-que-la-distancia-fisica-no-es-una-distancia-social-nid2360208
PARAULES CLAU - Xarxa ecològica de Ponent
vida, ecologia, llibertat, autonomia, suport mutu, compromís, bé comú, corresponsabilitat, empatia, autogovern, comunitat, transparència, intel·ligència col·lectiva, agilitat, eficàcia, inclusivitat, sobirania popular alimentària.